Què visitar?
SORA
|
Església de Sant Pere de Sora El nucli del poble es troba al voltant de l’església parroquial de St. Pere de Sora. L’estructura actual és del s. XVII, però consta que una primitiva església va ser construïda i consagrada l’any 960 (s.X) a instàncies de l’abadessa Ranlo del Monestir de St. Joan de les Abadesses i del bisbe Ató de Vic. |
|
|
Emplaçament del castell de Duocastella o de Doscastells A l’actualitat, no en queden restes. El castell de Rocafiguera (anomenat així pel fet que es trobava a la finca d’aquest nom) era un castell vinculat a la casa comtal de Barcelona. |
|
|
La Bella Antònia És una gran sequoia de Wellington, emplaçada a la propietat particular de Rocafiguera. El nom prvé de la degeneració popular del nom anglès Wellington. L’arbre fa uns 30m d’alçada i té un perímetre de 5m a 1m del nivell de terra. |
|
|
Fonts: Font de Sant Joan, Font del Boixader, Font Caldes |
|
|
Ermita de St. Joan de Sora Ermita romànica ben restaurada també anomenada del Noguer. En destaca la teulada de pedra. Formava part de les sufragànies de l’església parroquial. |
|
Santa Maria de Besora
Església de Santa Maria, s. XVIII
Situada al pla de Teia. Parròquia del poble a partir del 1752.
Mas i capella de Sant Moí (ermita pre-romànica)
Documentada al principi del s. XIII, però que fou construïda a finals del s. X. Tant el mas com la capella es troben situats a l’ extrem de ponent, a prop de la Farga de Bebié. Actualment és part del Parc del castell de Montesquiu.
Masos i cases pairals centenàries
Entre els masos destaquen per la seva arquitectura, els de Clarella, el Xicoi i els Ferrers.
El Molí de Mir i el salt del Mir
Pròximes a la casa del mateix nom, hi ha tres edificacions gairebé enrunades, pròpies dels molins fariners antics. L’aigua de la riera era retinguda en una bassa a la part superior del salt i s’enviava a través d’unes comportes i una canal cap al primer dels molins, on la força de l’aigua feia girar les pales que a través d’engranatges movien les moles de pedra. Encara s’hi pot veure part del mecanisme. A la part inferior hi ha el salt del Mir, d'uns 30 m i de gran bellesa.
El Castell de Besora
Situat en un esperó de roca, a 1092m d’altitud. El castell ha estat l’antic vincle entre els municipis que actualment formen el Bisaura, exceptuant Vidrà (havia estat sota la protecció del castell de Milany) i Sora (sota el domini del castell de Duocastella)
Conegut des del 875, quan el comte Guifré el Pilós cedí les parròquies de Santa Maria i de Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de les Abadesses com a dotació de la seva filla Emma. Actualment s’està treballant en la conservació dels elements arquitectònics i en la recerca arqueològic.
L’església romànica de Santa Maria
Consagrada el 898 pel bisbe Gotmar a petició d’Emma, filla de Guifré el Pilós i abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L’església es va reconstruir el s. XI sota la protecció del castell. Hi destaca un interessant campanar quadrangular de tres plantes i el porxo, probablement del s. XII. Va ser la parròquia del poble, a dalt el castell, fins el 1752, quan es va construir l’actual església.
Serra dels Bufadors i Bufadors de Beví
La serra de Bufadors presenta unes parets escarpades a la seva cara sud i un bosc de faig amb boix a la baga. Des del sender que carena la serra hi ha boniques vistes panoràmiques.
Els Bufadors són, primerament, un indret de gran bellesa i un ecosistema molt fràgil que demana tota la cura en apropar-nos-hi. Es tracta d’una peculiar formació geològica: un trencament de la cresta de la serra formada per diferents acumulacions d’estrats, la posició de les quals ha creat espais buits a l'interior per on hi circula l’aire. Aquest surt a l’exterior, a baixa temperatura, i a voltes xiulant, pels forats que trobarem al terra: són els bufadors. Alguns dels forats principals han estat resseguits per espeleòlegs però el terreny inestable i el perill que això representa ha fet desaparèixer l’interès espeleològic.
La Bauma dels Ferrers
Una bauma, o balma, és una cavitat natural a una paret de roca derivada de la seva erosió, que pot tenir una boca de desenes de metres, però amb menys profunditat que una cova. Sovint eren habitades per camperols amb pocs recursos. Prop de Santa Maria de Besora, en trobem més com ara la de Fleus, la Baumassa i la del Teixidor, aquesta última va ser la darrera bauma habitada, fins a finals dels anys 40.
Ermita de Sant Salvador del Prat
Ermita romànica ben conservada, propietat del Mas el Prat, de dimensions reduïdes i envoltada de magnífics prats de pastura.
Vidrà
Casc Antic
L’etapa medieval de Vidrà és la més interessant i coneguda de la seva història. Cap a l'any 960, el terme estava estructurat en 8 viles rurals: la Salgueda, Palou, Cabagès, Covilplana, Ciuret, Covildases, Bosquerons i casa d’Arig amb les Planes.
El casc antic s’estructura al voltant de l’església de Sant Hilari de Vidrà, consagrada el 960, tot i que del primitiu edifici només n’hi queda la paret sud. Al davant hi ha el petit cementiri ple d'encant.
Castell de Milany
Ruïnes situades dins del terme de Vidrà al límit amb Vallfogona de Ripollès. Se’n troben cites en documents de l’any 962, com a castell del comtat de Besalú. El comte va donar la castlania a Ponç de Milany, la qual passà als seus hereus. Al s. XIII, en crear-se les baronies, la de Milany era formada per les parròquies de Vallfogona, Llaers i Vidrà, amb les sufragànies de Cabagès i Colvidases. Al s. XIV, va passar als Pinós. El castell va ser abandonat a finals d’aquell segle. Des d’aleshores, ha anat perdent pedra rera pedra. Malgrat aquesta pèrdua, sens dubte paga la pena la visita per les magnífiques vistes i el paisatge montà que trobareu per arribar-hi.
Veïnat de Ciuret
Encisador nucli de cases de pagès al voltant de l’església de Santa Llúcia (s. XVIII). En formen part els masos de Can Pubill, la Casa de Baix, el Moreu i Can Font.
Masia del Cavaller
Magnífica casa pairal construïda el 1787. En va dirigir la construcció un mestre d’obres francès. Casa senyorial sòbria però amb detalls decoratius com les llindes, amb tres pisos i porxo a la planta. Les habitacions tenen balcons i finestres. D’estil barro, amb una galeria i afegits posteriors i una capelleta també barroca dedicada a la Mare de Déu de la Mercè.
Pont del Molí
Pont romànic, per a vianants, ben conservat, d’una sola arcada i de gran bellesa. El paisatge que l’envolta és feréstec i humit. Si ens allunyem una mica per la riba dreta tindrem una immillorable vista del pont.
Ermita romànica de Sant Bartomeu de Covildases
Bonica ermita del segle XII, envoltada de rics prats de pastura. Consta d’una sola nau de volta de canó amb un absis semicircular ornamentat per arcs llombards i de la que destaca el campanar de paret. L’edificació actual ha patit diversos canvis i reformes.
El Puig de l’Obiol ( 1.544 m)
Interessant formació de blocs de conglomerat, roca sedimentària de la qual s’aprecien els còdols. Indret amb molta vegetació, amb predomini del faig i del boix.
És recomanable seguir la carena que ens conduirà fins les restes del Castell de Milany (GR-3).
Arborètum
Mostra espontània i oberta dels arbres generalment propis del país o que s’hi han introduït, però que amb els anys que hi porten ja han adquirit dret de ciutadania. Aquests arbres conformen el paisatge urbà del poble. És un circuit auto-guiat.
Arbres monumentals
Al terme de Vidrà hi trobem diversos arbres catalogats com a “monumentals”: el roure de la Creu de l’Arç, el faig de Coll de Cristòfol, el faig de Fontcoberta, el faig bifurcat de Can Font de Ciuret, el faig de la Font Tornadissa i el tell del Pla d’en Roca, etc.
Montesquiu
Castell de Montesquiu
Castell visitable situat al parc del mateix nom i element arquitectònic més notable del parc. Des dels seus orígens (cap al 1285), la casa forta de Montesquiu va ser concebuda com a residència dels senyors del castell de Besora i amb el temps ha anat rebent modificacions i afegits que li han donat l’estructura actual. Sempre va estar vinculat al castell de Besora, autèntic centre de poder durant la Baixa Edat Mitjana. Al segle XIX passà a mans no nobiliàries i l’any 1976, per manament exprés del darrer propietari, Emili Juncadella, castell i finca van passar a ser propietat de la Diputació de Barcelona.
Parc del castell del Montesquiu
Espai d’Interès Natural del pre-Pirineu oriental. Amb una extensió de 546 ha, ocupa part dels termes municipals de Montesquiu, Sora, Sant Quirze de Besora i Santa Maria de Besora. Hi trobem fantàstiques rouredes i pinedes, així com masies antigues, algunes de rehabilitades per tal de desenvolupar activitats pedagògiques i agràries.
Pont de les Codines
Petit pont d’estil romànic per passar la riera de Sora, prop de la casa de les Codines, dins el Parc del castell de Montesquiu.
Font d’en Nando
Zona municipal d’esbarjo al costat del riu Ter, amb barbacoes, taules i bancs de pedra. Horari: de 9 a 20h. Cal demanar permís a l’ajuntament.
Font del Roure
Font situada a l’entrada del Parc del castell de Montesquiu, al costat del pont que travessa el riu Ter.
Sant Quirze de Besora
Capella de la Mare de Déu de Montserrat
Petita capella a l’aire lliure que es troba dins el recinte de l’antiga fàbrica tèxtil de Can Guixà (1859), ara convertida en un petit espai industrial. La capella presenta una decoració poc convencional i s’hi accedeix passant per un bosquet de bambú.
Capella de la Mare de Déu de Lourdes
Petita capella dins el recinte de l’antiga fàbrica tèxtil de Can Trinxet, adquirida el 1892 per Avel·lí Trinxet i Casa (entre altres), fabricant de fil de Vilanova i la Geltrú.
Parc municipal vora el Ter
Agradable espai verd que voreja el riu Ter pel seu marge dret i que ens acosta la flora i la fauna del bosc de ribera. Complementa el passeig el parc infantil i les vies d’escalada sota les voltes del pont.
Visita a les Destil·leries Bosch
Les Destil.leries Bosch es poden visitar en grup seguint les explicacions del procés de producció de diversos licors tradicionals, l’estrella dels quals és la ratafia.
Contactar amb www.paisatgesdelter.com
